Sinopsi
La història de la humanitat
és la de la relació amb l’aigua. I en un país
mediterrani, per a una societat amb necessitats creixents, i els efectes
del canvi climàtic a la cantonada, és de vital importància
gestionar, menar, en definitiva, “guardar” els recursos
hídrics.
Els guardians de l’aigua reuneix una quarantena d’experiències
d’èxit en la gestió integrada i en la innovació
dins el món català de l’aigua. Una mirada especialment
necessària després de l’episodi de sequera dels
anys 2007 i 2008, el més important de les darreres dècades,
que es va sobreposar amb una petjada amarga en el món de l’aigua
de Catalunya a tots els nivells, un món que per lleialtat i
professionalitat havia restat en silenci davant l’allau d’incerteses
i inexactituds que es van arribar a dir. Ara, més de setanta
professionals ens expliquen el model català de l’aigua
i exemplifiquen la contribució pionera d’administracions,
empreses i instituts de recerca que “guarden” l’aigua
al nostre país. Una mirada plural per recollir el sumatori
de solucions que han de permetre, tant a curt com a mitjà termini,
que l’abastament de qualitat i el bon estat dels ecosistemes
fluvials, siguin dues cares d’una mateixa moneda.
________________________________________________________________________________________
Del
pròleg
"Hi ha el perill que s’instal·li
dins l’àmbit mediàtic la sensació d’haver
perdut definitivament la partida per la vella cultura de l’aigua,
però que s’enceti a continuació una altra guerra
pels costos de l’aigua, disfressada de populisme parademocràtic.
El mateix entorn que fa un any bramava per tenir més aigua
i no haver de patir, quan s’aconsegueix fer arribar aquesta
aigua de molta més qualitat i garantia, pot tenir la temptació
de dir que el Govern vol escanyar les buides butxaques dels ciutadans.
O fer la competència deslleial a les empreses embotelladores.
I tornarà a enganyar-se i a perdre la batalla perquè
els ciutadans, llestos, estan sempre disposats a pagar si el servei
que reben és de qualitat. No són analfabets. I això,
precisament això, és el que està fent l’Agència
Catalana de l’Aigua, Aigües Ter-Llobregat, l’Entitat
Metropolitana, el Consorci d’Aigües de Tarragona, el Consorci
de la Costa Brava i tantes d’altres administracions locals,
operadors públics i privats, centres de recerca, empreses i
consultories, universitats, entitats i associacions d’arreu
del país per millorar el servei d’abastament i sanejament
i retornar als rius la seva condició d’element natural.
Que gaudiu, estimat lector, d’aquest llibre; només pretenem
que us enorgulliu de la professionalitat del món català
de l’aigua".
________________________________________________________________________________________
Sobre
els autors
Gabriel Borràs
(ed) és llicenciat en biologia i
aspirant a escriptor de narracions curtes. Compagina la seva paternitat
amb la dedicació en cos i ànima al món de l’aigua.
Va realitzar les feines experimentals de la seva tesi doctoral a l’Institut
de Ciències del Mar de Barcelona. L’any 1992 va ingressar
a la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya, previ pas
pel món de la depuració d’aigües residuals,
sent operari a Sant Adrià del Besòs i cap de planta
a les depuradores de Sant Celoni i Sabadell-Riu Sec. L’any 2000,
amb la fusió de les dues administracions hidràuliques
en una sola (Agència Catalana de l’Aigua) es va ocupar
del Departament d’Avaluacions. Des del març de 2005 fins
a juny de 2009 ha estat el director de l’Àrea de Planificació
per a l’Ús Sostenible de l’Aigua; des de juliol
de 2009 ençà és el Coordinador d’Àrees
de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Ramon Balasch (ed) és escriptor i
periodista. Vinculat al món editorial (Llibres del Mall 1973-1988)
i cultural, ha editat més de 400 llibres. Autor d’Alicates
(Premi Nacional de la Crítica 1978) i editor i traductor de
l’Obra poètica completa de Salvador Espriu al
castellà (Premio Nacional de Traducción 1980).
Com a editor, ha col·laborat amb personalitats com Joan Miró,
Joan Brossa, Antoni Tàpies, Antonio Saura i Juan Goytisolo,
entre d’altres. El 1995 funda Clipmèdia
Comunicació, gabinet de premsa especialitzat
a crear sinèrgies entre els diversos sectors econòmics,
científics i culturals: hi destaquen, entre d’altres,
llibres com L’Institut Químic de Sarrià
1905-2005, de Lluís Victori, New Environmental
Sensitivity in Spanish Architecture 2000-2006, d’Ezequiel
Usón o Paradigma IQS. Fundació Empreses
IQS 1958-2008.
Arnau Urgell i Vidal
(Coord) és llicenciat
en Ciències Ambientals (UAB) i postgraduat en Periodisme Escrit
(UdG). Viu i treballa a Ripoll. Combina les col·laboracions
en el camp del periodisme ambiental amb la informació local
i del món de la comunicació. És redactor dels
diaris digitals ElRipollès.info i el DiariForestal.com
i col·labora a Sostenible.cat. Des de fa tres edicions
és redactor de l’Anuari Territorial de l’SCOT
i de La Revista de les Revistes de l’APPEC.
________________________________________________________________________________________
Sumari
PRÒLEG
Gabriel Borràs
CAPÍTOL
1: AIGUA URBANA
Introducció. L'aigua, riscos i oportunitats
Joan Gaya, gerent del Consorci per a la Gestió Integral
d'Aigües de Catalunya, CONGIAC
El Prat, terra d'aigua
Jordi Miró, director gerent d'Aigües del Prat
Tractament
d'electrodiàlisi reversible a la potabilitzadora del Llobregat
Tomás Cazurra, Aigües Ter Llobregat
Instal·lació d'un procés d'osmosi inversa
a l'ETAP de Sant Joan Despí
Ignacio Escudero, enginyer
El llac de l’Agulla de Manresa
Ricard Tomàs i Josep Alabern, Aigües de Manresa, Eva
Xaver, documentalista del Centre de l'Aigua de Can Font
ETAP de Ratera: potabilització de l'aigua del Segarra-Garrigues
Martirià Colominas i Guillem Peñuelas, Agència
Catalana de l'Aigua
Stripping: descontaminació de pous
Pere Casals i Carles Ortega, Casals Cardona Industrial SA
Membranes per a la millora de la qualitat i l'obtenció
de recursos alternatius
Joan de Pablo, Miquel Rovira et al., CTM-Centre Tecnològic
Recuperació de recursos endògens a l'àrea
metropolitana de Barcelona
Ignacio Escudero, enginyer
Dessalinitzadora de la conca del Llobregat
Tomás Cazurra, Aigües Ter Llobregat
Sectorització de la xarxa de distribució de
l'RMB
Enric Castellví, enginyer
El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT): model de sostenibilitat
i eficiència
Daniel Pi, Consorci d'Aigües de Tarragona
Gestió integral sostenible dels recursos hídrics
a Viladecans, Gavà i Castelldefels
Salvador Rueda i Manuel Garcia, Agència d'Ecologia Urbana
de Barcelona
Predicció de la millora del sabor de l'aigua
Ricard Devesa, Verònica Garcia i Lleonard Matia
Bioreactors de membranes per a la reutilització d'aigües
grises
Josep Serra, Albert Creus i Carme Santasmasas, Remosa
Els dipòsits de retenció d'aigües pluvials
de Barcelona
Jordi Cabot i Pere Malgrat, Clavegueram de Barcelona SA
Epíleg. Recuperant aigua per a les nostres ciutats
David Saurí, professor de Geografia de la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB)
CAPÍTOL
2: L’AIGUA REGENERADA
Introducció
Manel Serra, gerent del Consorci de la Costa Brava
El sistema d'aiguamolls construïts d'Empuriabrava
Lluis Sala i Manel Serra, Consorci de la Costa Brava
Deu anys d'aigua regenerada a Tossa de Mar
Lluís Sala i Manel Serra, Consorci de la Costa Brava
Planta de regeneració d'aigües del Baix Llobregat
Martin Gullon, Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Reutilització d'aigua depurada per a usos industrials
de Tarragona
Jordi Molist, Agència Catalana de l'Aigua
Regeneració a l'aiguamoll de Can Cabanyes (Granollers)
Manel Isnard, Consorci per a la Defensa de la conca del riu Besòs,
i Xavier Romero, Ajuntament de Granollers
L'aigua regenerada per a la recuperació de l'aqüífer
de la Baixa Tordera
Josep Maria Niñerola, Agència Catalana de l'Aigua
Epíleg. L'aigua regenerada: el valor d'un
nou recurs
Rafael Mujeriego, catedràtic d'Enginyeria Ambiental de
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
CAPÍTOL
3: L’AIGUA RURAL
Introducció. La conca catalana de l'Ebre
Ignasi Aldomà, professor de Geografia de la Universitat
de Lleida (UdL)
Estalvi d'aigua en l'agricultura: la investigació agrícola
Robert Save, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda i Carmen Biel,
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
L'aigua rural i els Canals d'Urgell
Miguel Varea i Antoni Soliva, Comunitat General de Regants dels
Canals d'Urgell
La contaminació per nitrats de les aigües subterrànies
de Catalunya
Moisès de Pablo, Miquel Rovira et al., CTM-Centre Tecnològic
Reducció de nitrats a l'ETAP de les Borges del
Camp
Joan Jovés, Mercè Revilla i Guillem Peñuelas,
Agència Catalana de l'Aigua
Epíleg. El retrobament dels mons rural i urbà
Gabriel Borràs, coordinador d'àrees de l'Agència
Catalana de l'Aigua
CAPÍTOL
4: L’AIGUA COM A FONT DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I DE RECERCA
Introducció. L'aigua com a font de desenvolupament
local
Josep Capella, DCB Turisme i desenvolupament local
El Consorci Alba-Ter
Francesc Camps i Marta Rudé, Consorci Alba-Ter
SELWA, un compromís amb l'aigua
Marc Corominas, Josep Gesti i Erola Sambola, Consell Comarcal
de la Selva i Montse Ferrer, Cambra de Comerc de Girona
Parc patrimonial de la Sèquia de Manresa
Josep Alabern, Aigües de Manresa, i Eva Xaver, Centre de
l'Aigua de Can Font
Sistema supervisor de les infraestructures de sanejament de
la conca del Besòs
Manel Poch, LEQUIA-UdG, i Manel Isnard, Consorci per a la Defensa
de la Conca del riu Besòs
COWAMA (Coastal Water Management)
David Sunyer, Enrique Gutiérrez i Pere Malgrat, Clavegueram
de Barcelona SA
Més d'una dècada d'Observatori de la Tordera
Albert Marsiñach, Martí Boada, Marta Miralles, Diego
Varga i Roser Maneja, Observatori de la Tordera
Restauració a zona humida de la gravera de les Llobateres
(Sant Celoni)
Marta Miralles, Ajuntament de Sant Celoni, i Joan Borrell, EGAM
Pla de sosteniblitat d'ATLL
Joan Compte, José Antonio Arias i Ricard Alcaraz, Aigües
Ter Llobregat
Els llots de depuradora com a combustible alternatiu per als
forns de clínquer
Alejandro Josa, Universitat Politècnica de Catalunya, i
Laura Chicharro, Agrupació de Fabricants de Ciment
de Catalunya-Ciment Català
Reutilització del rebuig de la dessalinitzadora en
la indústria clor-àlcali
Carlos Aladjem, Solvay, i Sandra Casas, Universitat Politècnica
de Catalunya
Reactors biològics per dessulfurar el biogàs
Pere Casals i Carles Ortega, Casals Cardona Industrial SA
Sistema de ventilació i desodorització de la
depuradora del Besòs
Carlos Gutiérrez, Entitat Metropolitana del Medi Ambient-EMSSA
Epíleg. La recerca en aigua a Catalunya
Damià Barceló, Institut Català de Recerca
de l'Aigua (ICRA)
________________________________________________________________________________________
El
que diu la premsa
22/03/2010 - Ara que torna a ploure El Punt - Tarragona
12/03/2010 - Agenda - Sequera: N'hem après de l'última sequera? El Periódico de Catalunya
11/03/2010 - Agenda - Ateneu Barcelonés: 'N'hem après, de l'última sequera' El Punt - Barcelona
11/03/2010 - Agenda - N'em après, de l'última sequera? La Vanguardia
11/03/2010 - Llibres - Els guardians de l'aigua Avui
01/03/2010 - Los guardianes del agua o la gestión hídrica en Cataluña Tecnología del agua
27/01/2010
"La
ressaca de la sequera" El Punt - Girona
21/01/2010
"La
Casa Canal de Mollerussa presenta el llibre Els guardians de l'aigua"
Segre
15/11/2009
"La
memoria del agua" La Vanguardia. Dinero